Aquesta setmana m'he trobat amb l'agradable sorpresa d'anar a missa i poder combregar amb pa i vi. Era Nadal, però he preguntat a la comunitat i m'han dit que les dues espècies s'oferien cada diumenge. M'he quedat content i se m'han passat les ganes que fa temps que tinc de treure un cartell després de la benedicció final, on posi: Preneu i beveu-ne tots: la sang de Crist també pel poble!Aquesta història ja vé de llarg. Quan fa anys vaig anar a Oxford, vaig descobrir que allà combregaven regularment amb pa i vi, amb el cos i la sang de Crist. Vaig pensar que això era molt interessant. A la meva parròquia de Nova York també ho fan, i resulta que ho fan a molts altres llocs, diòcesis i països sencers d'arreu del món. En canvi, això no és gaire freqüent trobar-ho a casa nostra, on en altres països on suposadament la gran majoria de la població és genèricament catòlica; suposo que ens manquen els germans protestants apuntant amb el dit la nostra incongruència.
Sigui com sigui, després d'estar acostumat a combregar amb les dues espècies, quan tornava a Barcelona sovint se'm feia insoportable i em violentava escoltar com el capellà deia això de "Igualment, havent sopat, prengé el calze, i novament donant-vos gràcies, el passà als seus deixebles tot dient: PRENEU I BEVEU-NE TOTS, AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG, LA SANG DE L'ALIANÇA NOVA I ETERNA, VESSADA PER VOSALTRES I PER TOTS ELS HOMES EN REMISSIÓ DELS PECATS. FEU AIXÒ QUE ÉS EL MEU MEMORIAL." I, just després de posar-se en el lloc de Nostre Senyor Jesucrist i de citar-lo, el capellà va i es veu tota la sang ell sol. Ell sol. Insoportable.
En un altre escrit ja parlaré dels documents oficials i arguments en defensa de combregar amb una o dues espècies. Avui em sembla però més oportú de fer una crida: amics i amigues catequistes, personal de les comissions litúrgiques i dels consells parroquials, gent que aneu a missa, germans i germanes en Crist tots, escolteu amb atenció el manament que durant l'últim sopar ens va donar Jesús, el Messies el Fill de Déu. I si us sembla que ell voldria que la seva Església combregués també amb vi (però a la vostra parròquia això no passa), aneu al mossèn i amablement i insistentment demaneu-li allò que és bo per a la salvació de les vostres ànimes. La sang de Crist també pel poble.
Finalment, aprofito per felicitar aquelles parròquies que ja ho fan això de compartir el pa i el vi. N'estic ben content i el meu cor se n'alegra.
Com sempre els vostres comentaris són més que benvinguts. Una abraçada, i fins el pròxim escrit.
